Tarifa

Conviure amb quatre amigues és tota una experiència.
Coses que a priori poden semblar normals es transformen en missions impossibles. Anar al lavabo per exemple, aviat aprens que si tens la sort de passar-hi per davant estant desocupat, hi has d'entrar i tancar-t'hi. Encara que en aquells moments no hi hagis de fer res pots aprofitar per dutxar-te per exemple, ja que no saps quan ho podràs tornar a fer.
Si et fa mandra, també pots entretenir-te a gaudir de l'habitacle guarnit amb tota una sèrie de potingues i estris que formen tot el conjunt d'ampolles i ampolletes, pots i potets, pinzells, raspalls, caixetes, i aparells electrònics desconeguts per la meitat dels mortals (o sigui la part masculina). Ara però, l'autèntic protagonista de tot aquell mosaic d'avituallament femení és sens dubte l'assecador. Un dia se'm va acudir agafar-lo per on no tocava i la cremada que em vaig fotre tardaré a oblidar-la, a temperatura de corona solar estava, com va patir pobret.

A l'hora d'emperifollar-se la Margarida era la més ràpida amb diferència, i apalancats al sofà fèiem llargues tertúlies mentre la resta enllestia. La Rosa tampoc s'hi entretenia massa i juntament amb la Violeta, que després de dutxar-se es posava un vestit anomenat 'el de pensar que em posaré' observàvem el ritual de la Marialluïsa. Es canviava unes dues o tres vegades abans de decidir que es posaria i el trajecte habitació-lavabo eren constants. Ella no podia entendre com nosaltres érem tan ràpids i jo li deia que després de dutxar-me vestir-me només era qüestió de 5 minuts, però ella contestava 'y si después te arrepientes de lo que te has puesto?', 'Pues no me ha pasado nunca', i llavors ella em mirava amb una cara estranya, com si allò no fos humanament possible, com si fos d'una altra galàxia.

Tantes hores d'emperifollamenta apuntava un objectiu clar en aquell poblet andalús: la cacera indiscriminada de mascles. Aquells pentinats, aquelles pintures, aquells escots, aquelles ombres d'ulls, aquells talons, aquells delicats comentaris 'vaya polvo té aquest tiu, me'l follaria ara mateix, qué me corro!'.
Jo mai m'havia fixat tant amb els homes, 'però que ho veus, Josep? Oi que no és normal? Mira't aquell, el cambrer és un 10', la veritat és que tenien raó, hi havia molt surfer guaperes metrosexual per la zona, la competència era dura, ho tenia pelut allà.

De les nits que vam passar destacaria primer la de dissabte que vaig sortir sol de festa i sortint d'un after vaig tardar dues hores per arribar a l'apartament (a uns quants us vaig enviar un sms que resumia molt bé la qüestió 'joc nou: tens unes claus i has d'encertar la porta, nivell fàcil, tarifa 10000 habitants' i la nit de diumenge on la Margarida va pillar un cego estratosfèric on durant breus instants era la reina de Tarifa 'perdonad que os pise o me caiga encima vuestro y os tire el cubata por el suelo pero es que voy borrachísima y soy feliz!'.

Durant el dia anàvem a la platgeta, ens instal·làvem en un dels molts xiringuitos que hi ha a la costa atlàntica de Cadis on disfrutàvem de Mojitos, gente guapa, música chill out i kitesurf. No es viu malament allà no, en algunes platges semblava que hi hagués algú a l'entrada decidint qui passava i qui no, edat entre 20 i 40 anys, bon físic, bona salut, etc... no hi veies ni nens petits, ni gent gran. 

Un dia vaig veure un tiu lleig, els hi vaig comentar amb aquella il·lusió de la primícia, però no em van creure.

Per acabar unes petites línies en referència al tema musical. Definitivament Tarifa no és un bon lloc per un metalero i és per això que vaig fer un esforç camaleònic per adaptar-me musicalment a l'ambient. Em vaig proposar un aprenentatge nivell bàsic de la música que sonava, quatre o cinc grupets, no vaig arribar a més. Recordo en un dels meus exàmens que vaig confondre la Paulina Rubio amb la Shakira i la Violeta em va tocar el crostó 'Però què dius ignorant!', acabava de cometre sacrilegi i entenia perfectament la seva indignació. 
Com quan em confonen Mastodon i Machine Head.